Reservoir Jocs

Amb el nom de Next Move Games (o Plan B Games) coneixem l'estudi creatiu, treballant per a Asmodee, que durant els darrers anys ha implantat la tendència del que abans pejorativament dèiem "sobreproduir els jocs" (i que ara diem "cuidar la producció dels jocs"). Ja pot ser un joc de tauler com aquest Reef, o el premiat Azul, o un joc de cartes com 5211 (en vam parlar a la secció número 194 al programa) que aquesta casa utilitza els millor materials així com els millors artistes per fer que els seus jocs destaquin sobre la resta. El que va començar com una tendència s'està convertint en estàndard per a aquesta i altres moltes editorials que no volen quedar-se enrere, ja que la bona producció d'un joc és quelcom que ara els consumidors ens atrevim a exigir (i a pagar si cal). Això, entre altres factors, ha fet apujar els preus dels jocs de taula bastant si els comparem amb el que es pagava per un mateix joc fa 5 anys... però, en comptes de publicar-se menys jocs, cada any la xifra de novetats es dispara i ens t

Els jocs i els puzles moltes vegades comparteixen una arrel comuna que és la del goig de la superació d'un repte. En els jocs el repte dependrà de l'encert i/o sort, o la manca d'aquests, que tinguin els teus adversaris i en els puzles tota responsabilitat de superació recaurà sobre nosaltres mateixos. Ara bé, darrerament ens trobem jocs de tipus puzle que es poden jugar cooperativament fent ús del que en l'argot més jugaire diem "el rusc mental" (en castellà: "la mente colmena"). Diáspora és una col·lecció de puzles presentada en una pila de cartes que ens posa en safata jugar acompanyats (tot i que també es gaudeix jugant-hi sol). Ara bé, la genialitat d'aquest nou joc de Zacatrus! no rau en la qualitat dels puzles sinó en la qualitat del text de ciència-ficció que se'ns desbloquejarà a mesura que anem resolent els enigmes presentats a les cartes. D'altra banda, la part més fresca i original la trobem en la manera que ens hem de comunicar amb la Turing, la intel·ligència artificial responsable de la històri

De vegades dissenys més que correctes d'alguns dels més grans autors de jocs de taula passen desapercebuts per a tothom pel sol fet d'haver posat el focus en un tipus de joc de caràcter més familiar (amb el difícil que és fer això!). Nosaltres, al Descobrint Jocs, no menystenim cap joc i intentem entendre'ls en el context que millor funcionen per a continuació explicar-vos l'experiència. Creiem, després de quasi 200 seccions, que aquesta és la millor manera i perseverem posant-la en pràctica sempre que podem. Antoine Bauza és famós per 7 Wonders, Ghost Stories o Hanabi... però també fa jocs com No sin mi gato. En aquest àudio us expliquem per què és un excel·lent petit joc per tenir aquest Nadal per casa i per tots aquests motius és un dels cinc jocs que el podcast Reservoir Jocs ha volgut donar a la 3a Quina Solidària de la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca. Així que si el voleu, una de les formes més interessants d'aconseguir-ho és participant en la quina diabólica d'enguany.

Un factor que suma perquè un joc entri amb la catifa vermella al Descobrint Jocs és que estigui editat en català. Un altre molt important és que tingui com a protagonista a la ciutat de Barcelona... i avui hem trobat un joc que combina ambdós factors i no volem esperar més per presentar-vos aquest flamant Zoom in Barcelona. Sobta d'inici veure que està dissenyat amb 3 caps i il·lustrat a 4 mans, però vam estar a una de les sessions de 'testing' obert (concretament al Festival Molins Horror Games 2018) i allà vam poder copsar que l'entesa entre totes les parts era simplement perfecte. Una nova i petita editorial de casa nostra com Cucafera Games ha estat capac de treure al mercat un joc amb un format molt complet (amb cartes, tauler, 'tokens' de cartró, peces de fusta...) i amb uns estàndards de qualitat òptims. Bona feina! Normalment els crítics sempre posem el crit al cel amb les baixes qualitats però mai fem el contrari quan tot està bé, i això també ha de canviar. Zoom in Barcelona és un joc, o un sistema

Els roll & write estan de moda, és una evidència, però al mercat hi ha de bons i dolents i al Descobrint Jocs no us volem fer perdre el vostre preuat temps... el material que us portem a la secció, tret d'alguna excepció en què sempre avisem, està filtrat per garantir la vostra satisfacció i aquest PLENUS s'està convertint a poc a poc en el joc de llapis i paper que més veu taula a casa nostra. Senzill d'aprendre, però difícil d'excel·lir-hi, ràpid a l'hora de preparar una partida i amb una versió per jugar en solitari perfectament dissenyada per agafar mestratge en la pràctica de marcar caselles per tal d'intentar jugar millor que els nostres rivals en les partides multijugador. No hi ha entretorn perquè sempre jugues, tant quant tu tires els daus com quan ho fan els altres... ha trigat un parell d'anys en ser publicat a casa nostra (en una edició que inclou el català entre les 4 llengües en les que s'ha imprès) perquè va sortir per Devir a finals de l'any passat, però amb el temps s'està fent un nom ent

Encara avui, en ple 2019, hi ha jocs que utilitzant únicament una pila de cartes acaben per sorprendre'ns molt positivament. Serà per la potència del disseny minimalista ben executat? Serà perquè les baixes expectatives ens fan agafar el joc (utilitzant el símil boxístic) amb la guàrdia més baixa que de costum? Sigui com sigui, aquí els portem i analitzem per compartir amb tots vosaltres impressions. Aquest simpàtic 5211 no passa desapercebut quan està sobre la taula. L'excel·lència en la producció a què ens han acostumat la gent de Plan B Games o Next Move Games es fa palesa. I tot i ser només unes cartes, trobem que són bastant més sobredimensionades que les de la resta de jocs, molt agradables al tacte i amb unes il·lustracions a càrrec d'un dels artistes cabdals en el món dels jocs de taula (Chris Quilliams) que l'han fet sortir de la seva zona de confort per plasmar a les cartes uns estampats més típics de les camises hawaianes que s'han posat darrerament de moda. Mecànicament el joc funciona bé i és agr

Tots els que escolteu aquesta secció segurament coneixeu els premis Spiel des Jahres. Molt probablement també us sona el nom de Reiner Knizia (l'autor de jocs del qui més hem parlat al Descobrint Jocs). Doncs avui ho tornem a fer perquè ho ha tornat a fer: passar-li la Navalla d'Occam a quelcom tan senzill com un joc de cartes familiar de gestió de mà. Aquest principi d'economia o estalvi l'aplica a tot el conjunt: material de joc, regles, mecàniques, fins i tot grafisme... i, tot plegat, funciona i molt bé. És per això, i per fer-ho en ple 2019, que creiem que als crítics els ha tornat a sorprendre positivament i per això han volgut premiar aquest elogi a la senzillesa amb una nominació als Spiel des Jahres d'enguany. Segurament no ho guanyarà, o potser sí perquè els altres nominats són dos jocs de paraules (que normalment no pisquen tret d'obres mestres com Codi Secret). LLAMA té, a part de la ultra-senzillesa, una cosa que fascina i que comentem a l'àudio: el que sembla un desgavell matemàtic en el sistema

Encetem nova temporada al Descobrint Jocs amb un joc molt especial i amb sorteig! Avui, a la secció número 190, us parlem del nou joc del tàndem creatiu format per Dani Gómez i Josep Maria Allué. Gent "de casa nostra" fent un encàrrec molt "de casa nostra". Devir ha obtingut la llicència del reeixit llibre infantil de l'Anna Llenas per transformar-ho en un joc de taula on la identificació de les emocions (la pedra angular del simpàtic i despistat monstre) sigui present d'alguna manera. Allué i Gómez van agafar el guant desenvolupant aquest preciosista Memory emocional cooperatiu que farà que compartim, grans i petits, els nostres moments més grocs, verds, blaus, negres, vermells i roses. Només per això ja val la pena fer una partida. Pels especialistes, després que Allué guanyés l'any 2017 amb Víktor Bautista el premi As d'Or a França amb El Niu del Cucut no ha passat desapercebuda aquesta nova creació, i ha estat nominada als As d'Or 2019 (també en la categoria infantil -potser la més complicada per això que

Acomiadem temporada amb un joc molt especial. Fa pocs dies es va celebrar el 30è aniversari de les protestes a la plaça de Tiananmen i des del podcast i la secció a Ràdio Sant Andreu ens volem fer ressò recomanant aquest Tiananmen: The Unknown Protester. En primer lloc es tracta d'un "joc" print&play (que us podeu imprimir i fer a casa), us passem els enllaços als arxius de descàrrega al final d'aquest text. En segon lloc, i per això posava entre cometes la paraula "joc", podem dir que és més un fake game que un joc de veritat. Sí, com les fake news (notícies falses) o com un mockumentary (fals documental)... productes creatius creats moltes vegades per intentar sacsejar consciències. I en tercer lloc ens trobem amb un artefacte que serveix per mantenir i transmetre la memòria històrica d'un moment cabdal del qual es coneix com a no-violència. Efectivament aquest fals joc es podria treure en una aula per iniciar un bon debat, i no necessàriament a l'Escola de Cultura de Pau (que admirem per la feina que f

 De vegades el Jordi em demana que porti a la ràdio jocs amb un tema de plena actualitat com les eleccions. Conec diferents jocs de taula antics sobre aquest tema, però justament Arrakis Games acaba de treure un nou que combina 3 coses que m'encanten: tema electoral, història americana i Stefan Feld com a autor. Ja sé que Stefan Feld té amants i detractors a cabassos, aquests últims diuen que els seus dissenys són freds i secs com el gel, que sempre fa una "amanida de punts" (concepte que pretén resumir les múltiples vies on esgarrapar punts d'una manera o una altra) i que també peca de molta abstracció com Reiner Knizia (clar, fan eurogames, què volem doncs?). A Revolución 1828 si vols tema el pots trobar en algunes mecàniques (com la de la difamació), però no us enganyaré... no és Las Mansiones de la Locura. Ens trobarem un joc per a dos jugadors tens, amb unes mecàniques força originals i certa rejugabilitat per les diferents combinacions de fitxes que es posen atzarosament sobre el tauler a cada rond

Spin-offs, spin-offs i més spin-offs! Potser és una bona estratègia comercial quan tens una marca com ¡Aventureros al Tren! sobre la taula... i és que del clàssic joc de trens ja hem vist infinitat de mapes (taulers), també versions d'aniversari amb components de luxe, fins i tot la versió infantil i ara venen els spin-offs de ciutats del món. S'ha d'anar amb molt de compte quan es fan aquestes coses. Perquè el producte original és un GRAN joc... d'aquells imprescindibles en qualsevol ludoteca (gran o petita). I quan compares ¡Aventureros al Tren! amb ¡Aventureros al Tren! New York s'hi veuen les vergonyes. Generosament hem etiquetat aquest spin-off de "demo tècnica" del joc original, i hem tornat a utilitzar a la secció el concepte "ludus interruptus" després de molts anys (5 concretament) quan vam analitzar l'infame Un Imperio en 8 Minutos.

Parlem de CuBirds, un joc de cartes molt original en el seu aspecte gràfic però també en la mecànica de com els jugadors han d'anar agafant cartes d'un 'pool' central i comú de quatre fileres de 3 cartes cadascuna. També us expliquem breument que aquest és un dels molts jocs que l'empresa FORGENEXT ha ajudat a veure la llum. Són facilitadors i mediadors entre autors i editors. També ajuden en les tasques de desenvolupament, tant a editors com a autors. El més semblant que tenim a casa nostra és el grup Santa Clara BCS.

Bandido és el seu best seller i la raó principal d'això és que el pots començar a jugar mentre expliques les regles (tal com hem fet a la ràdio). Ara, en el món dels videojocs estan molt de moda aquells jocs amb procedurals (on cada partida els nivells són diferents i es generen mitjançant algoritmes en funció de la resposta humana). Salvant les distàncies, podríem dir que Bandido és un cooperatiu senzillíssim i procedural. Perquè tinc comprovat que com més gran és el coneixement de la tipologia de les cartes que componen el joc per part dels jugadors, més fàcil és guanyar la partida. Per evitar això comparteixo amb vosaltres una variant que he penjat a la BGG anomenada CHAPO'S TURN, que el fa més difícil i apte per jugar només amb adults. Sigui com sigui, un petit gran disseny que vaig poder descobrir gràcies a Baldo i Fran FG les passades jornades Ayudar Jugando. Del món del minimalisme ja coneixem aquell dit de "menys és més". Darrerament s'ha fet extensible a molts altres àmbits del disseny: disseny d'in

Reiner Knizia sempre ha hagut de suportar la crítica dels aficionats avançats (i de vegades una mica "haters") que mai inventa res, que viu de les rendes dels seus grans dissenys, que tot el que fa és molt abstracte, que sempre està fent "refregits" dels seus jocs... i potser és veritat, de fet aquest Blue Lagoon és com la barreja concentrada de: Rondo (2012), Jäger und Sammler (2010) i A través del Desierto (1998). Però, és clar, estem en 2019! Quanta gent nova s'haurà incorporat a l'afició? Si Reiner Knizia no fa "refregits" potser els aficionats nouvinguts no se'l troben. Per tant, intentem entendre dues coses: que l'autor necessita aquests jocs com a targeta de visita per a nous jugadors/compradors i que a cap editorial del món li molesta massa editar un disseny (sempre ben ajustat -i alguns jocs actuals no poden dir el mateix-) de Reiner Knizia. Així doncs, el Doctor encara té una porta oberta al DESCOBRINT JOCS.

Jocs de col·locació de rajoles hi ha molts. És una mecànica que s'adapta molt bé a temes com la construcció d'una ciutat, l'ampliació d'uns jardins, l'exploració d'una illa... però no necessàriament tots els jocs bons de col·locació de rajoles han de tenir tema. Avui ens trobem amb un d'aquests jocs. I és que Kerala: El Camino de los Elefantes és un joc 99% abstracte: el que fas no té res a veure amb la mínima capa temàtica que l'editor li ha posat al producte. Si sou capaços de posar-vos a jugar a un joc d'aquestes característiques (i ho hem fet sempre amb els escacs, les dames o el parxís) trobareu en Kerala un repte molt plaent per jugar amb la família i els amics. Si grateu una mica més en el nom, trobareu que Kerala és l'anomenada Venècia d'Orient. Un estat al sud de l'Índia amb moltes atraccions turístiques, entre elles el santuari d'elefants de Kodanad. Segurament algun directiu de l'empresa KOSMOS a Alemanya va estar de vacances a Kodanad i, a l'hora de buscar-li un "tema" al joc de la Kirsten Hiese,

He de reconèixer que estic comprant molts menys jocs que en altres etapes de la meva vida, els motius són diversos: com dic a la secció estic tornant a gaudir dels videojocs, hi ha massa novetat editorial (tanta que aclapara), intento conciliar més temps amb la família... però hi ha coses que no canvien mai, i una d'aquestes és l'impacte que em fa un joc que no he vist mai, del que no conec l'autor però que només mirant la portada ja intueixo que a dins s'amaga un bon joc. Això em va passar aquest mes de gener a un Abacus amb el joc Planet. Vaig agafar la capsa, vaig comprovar que mai havia vist el nom de qui signava el joc (fet que encara em va motivar més a saber què hi havia), vaig llegir la contraportada i mirant les "repros" dels components ja estava caminant cap a la capsa per pagar-ho. I és que Planet és preciós, ens convida a crear un planeta habitable per a diferents espècies animals, les mecàniques són senzilles (però pots jugar-hi també amb jugadors avesats), juga amb àrees i volums, té una produc

A finals de l'any passat ja s'intuïa que els jocs tipus paper & pencil (paper i llapis) o roll & write (tirar dau i escriure), de fet en vam parlar d'alguns jocs interessants que feien servir aquesta dinàmica. Però avui portem a la secció el que de moment creiem que és el millor dels que hem provat fins ara (a falta de provar Plenus i Ganz Schön Clever). A més us explicarem la història de la publicació en castellà d'aquest joc, vinculada a una visita d'un grup de jugadors catalans al Festival Internacional de Jocs de Cannes. I, si ens hagués donat temps, també us hauríem comentat que el joc es va presentar com a prototip al concurs de creació de jocs més important de França, el que organitza el CNJ de Boulogne-Billancourt (París).

Comencem l'any 2019 de la millor manera que es pot fer: portant a la ràdio un dels nous jocs que més (si no és el que més) ens ha agradat de la fornada de jocs sortits durant la campanya de Nadal. Després de Pandemic Iberia creia impossible veure un Pandemic amb més sabor temàtic... sense haver valorat encara el Pandemic Rising Tide (joc ambientat en Holanda i la seva lluita guanyant terreny al mar), aquest Pandemic La Caída de Roma m'ha sorprès molt gratament. Tal com expliquem a la secció, aquest spin-off del sistema Pandemic agradará moltíssim als aficionats als wargames, ja que és la versió que més trama historicobèl·lica conté. S'han substituït les epidèmies per invasions bàrbares a l'imperi romà. També s'inclou per primer cop en un Pandemic una versió oficial per jugar en solitari i batalles amb resolucions de tirades de daus (trets que també agrairan els jugadors més grognards). Segons els editors, aquesta col·lecció d'spin-offs anomenada Colección Supervivencia està feta per tiratges molt limitats d

Fa molts anys que jugo i que faig jugar a la gent que m'envolta. Recordo com si fos ahir que una parella (Oskar i Nerea) del poble de la meva dona, en haver jugat amb mi a uns quants jocs van començar a comprar-ne per a ells alguns a l'antiga i enyorada botiga on-line LaPCra. Un dels primers jocs que es van comprar per iniciar la seva ludoteca va ser Robot Master, un joc de Reiner Knizia en una capseta cuadrada i metàl·lica de Cocktail Games. Li vam fer partides i el vam gaudir molt en aquells dies en els quals el ritme editorial era suau i plaent. Avui, 10 anys després, encara jugo amb Oskar i Nerea però el món dels jocs de taula s'ha tornat més saturat, més urgent i més angoixant. Tot i així, els bons dissenys perduren i els creadors els adapten per les circumsàncies... Dragon Master és una simplificació d'aquell Robot Master que conserva tots els ingredients d'un bon joc del doctor Knizia: ràpid d'explicar i de preparar, senzill però amb certa profunditat estratègica i tens pero agradable. Un joc ideal pe

Avui portem a la secció un joc que esdevé un claríssim exemple dels conflictes sobre la propietat intel·lectual. El doctor Knizia (pels que seguiu la secció ja sabeu que és un dels meus autors fetitxe) se les va tenir amb Sophisticated Games pels drets del seu joc abstracte GENIAL. I és que GENIAL, molt abans que AZUL, va ser un joc abstracte familiar molt i molt interessant editat a casa nostra per Devir. Després de judicis i partir peres definitivament amb els anglesos, Knizia ha servit la seva particular venjança en plat fred. Sobre l'esquelet d'un disseny boníssim com és el de GENIAL, ha creat un nou joc simplificant la manera de puntuar (perquè les projeccions de les peces rectangulars són més accessibles i clares que les de les peces hexagonals) però introduint una mecànica nova (les piràmides de plàstic) que li confereixen a AXIO un atractiu mecànic molt especial. Com diem a la ràdio, si ja teniu GENIAL potser comprar AXIO no paga la pena... però si no teniu cap dels dos, potser AXIO és un joc més am