Podcast De Becoming-psicocoaching

L’altre dia llegia un article a Wait but Why que deia que el nostre dia a dia es limita a 100 blocs de 10 minuts al dia. És a dir, si dormim unes 7-8 hores diàries, el nostre dia té unes 16 o 17 hores que es poden arrodonir a 1000 minuts. I aquests 1000 minuts es poden reduir a 100 blocs de 10 minuts.

Concentrar-se és difícil. Ho és perquè per concentrar-te en una cosa, n’has d’ignorar moltes d’altres i com que vivim en un món ple d’estímuls, encara ho fa més complicat.

Tots tenim desitjos. Alguns més, alguns menys, de més grossos o de més petits,... Però els nostres desitjos i els nostres objectius hi són per algun motiu. Saber el que volem és més o menys fàcil, saber perquè ho volem ja és una mica més complicat.

Ja hem parlat anteriorment que les emocions no són ni bones ni dolentes, tot depèn de l’ús que se’n faci d’elles. Però és important saber-les gestionar per extreure’n el millor d’elles.

Ets com jo, que quan alguna cosa et preocupa comences a donar-hi voltes una vegada rere una altra i una altra i una altra? Sembla que el teu cervell no pari i sigui impossible parar-lo i comences a entrar en un cercle viciós on només fas que repetir tot el que has pensat (o encara pitjor) sense parar...

n dies plujosos i quan fa fred, és més habitual sentir-se trist, desanimat i amb menys ganes de fer coses. A part de la falta de sol i els nostres bioritmes, també hi ha el factor dels nostres hàbits emocionals. Els hàbits emocionals són les associacions que hem fet de certes situacions amb les nostres emocions, per exemple, quan associem la pluja amb la tristesa. Així, quan plou, ens hem de sentir tristos. Al cap d’un temps, aquesta associació es converteix en un hàbit.

Com acostumes a aprendre millor? Observant? Fent el que fas? Reflexionant sobre el que has après? O Sentint-ho? Ja hem parlat més d’un cop que hi ha diferents maneres d’aprendre i de processar la informació però segons el model de Kolb, hi ha diferents estadis del cicle d’aprenentatge que variaran la nostra manera d’aprendre.

Trucar al lampista, posar la rentadora, fer la compra, recollir un paquet, fer els encàrrecs,… Qui no ha tingut una llista enorme al cap amb tot el que ha de fer? I a qui no li va apareixent aquesta llista mental cada dos per tres per a la ment? Està molt bé tenir consciència de les tasques que has de realitzar i tenir-ho en ment, més que res, per no oblidar-te del que has de fer, però tenir la ment ocupada amb tota aquesta llista té varis inconvenients.

La prostitució sempre ha estat un tema controvertit i avui no tinc l’objectiu de debatre si hauria d’existir, si hauria de desaparèixer,... però si que volia donar a conèixer una vessant de la prostitució que sovint no es té en compte.

Una de les maneres més efectives de començar el dia és fer alguna tasca només llevar-te. Per exemple, si et lleves i et poses a fer exercici, et fas el llit o endreces l’habitació serà més probable que continuïs el dia sent més productiu perquè ja mantens activa aquesta “conducta activa”.

Bé, ja hi tornem a ser! Diem adéu a les vacances, als bons moments, als dies de platja i xiringuitos, als viatges, als sopars a la llum de la lluna i torna la rutina...

En el nostre dia a dia ens passem el dia envoltats de tecnologia: treballem amb l’ordinador, revisem el mòbil constantment,... I arriba un moment que ens costa desprendre’ns d’aquest tipus de tecnologia i si ens quedem sense bateria al mòbil ens agafen tots els mals. Per això, aprofitant que tenim les vacances aquí, seria un bon moment per intentar posar en pràctica el que et proposo avui: un temps sabàtic sense tecnologia.

Ja fa temps comentava que el simple fet d’escriure et produeix beneficis ja que et permet reflexionar, distanciar-te del que escrius i veure-ho amb més perspectiva. És beneficiós sobretot, escriure a mà perquè mentre escrius van apareixent pensaments i idees que vas plasmant de manera contínua. Si ho fas a través de l’ordinador, acabes parant, reflexionant i tornant a escriure, la ràfega de pensaments es para. Escrivint a mà, com que és més lent, els pensaments van fluint a mesura que escrius i són més clars i estan més pensats.

Ara que s’acosten les rebaixes és fàcil que comprem més roba i ens deixem portar pels descomptes més que per les nostres necessitats: “No ho necessito però tu, valia 99€ i ara en val 19€! Ho haig de comprar!” Vist això, és fàcil comprar més del que necessitem, comprar impulsivament i moltes vegades, comprar perquè és barat (o més aviat perquè està rebaixat) i ni tan sols valorem si realment ens agrada, si ens queda bé i si ens ho posarem un cop estigui al nostre armari.

Les estanteries d’autoajuda de les llibreries sempre estan plenes de llibres i sempre hi ha novetats que et prometen que amb aquell llibre seràs definitivament feliç. Es venen milions de llibres d’autoajuda a tot el món i tot i així, la gent segueix sense aconseguir el que busca comprant aquests llibres i en segueix comprant, un darrere l’altre.

El nostre llenguatge és important, no només perquè ens permet comunicar-nos, sinó perquè té molt poder per fomentar que realitzem certes conductes, que les inhibim o que generem certes emocions.

L’entrevista és un dels passos més importants a l’hora de trobar feina ja que aquest contacte cara a cara serà el que acabarà de decantar la balança al teu favor o no per aconseguir aquest lloc de treball. És vital estar preparat per poder-la afrontar amb el màxim de possibilitats per superar-la adequadament, per aquest motiu, abans de qualsevol entrevista, procura tenir en compte el següent.

Ets envejós? Segur que em diràs que no. Tots diem que no som envejosos perquè acceptar que tenim enveja és acceptar que ens sentim inferiors. I els humans necessitem saber on estem dins de l’ordre del nostre “ramat”. Lamentablement, sentir enveja és bastant propi de l’ésser humà. L’enveja activa àrees del cervell que també s’activen quan sents dolor físic. Però si la persona que enveges té problemes, les zones que s’activen del cervell són les del plaer.

Molts dels problemes i de les preocupacions que ens auto ocasionem estan relacionats amb la costum que tenim els humans d’intentar llegir la ment dels altres. És molt comú, per exemple amb el whatsapp, que si algú llegeix el teu missatge però no et contesta ipso facto, comencis a pensar que s’ha enfadat amb tu, que passa de tu o que no et valora.

Ja fa uns mesos que la OMS alertava que la ingesta diària de carn processada, embotits i salsitxes incrementava en un 18% el risc de desenvolupar càncer. Com tot en la nostra alimentació, el problema no és menjar carn sinó la quantitat que se’n menja. En la nostra cultura estem molt acostumats a menjar carn a cada àpat i molta gent, si no menja carn l’hi dóna la sensació que no s’ha alimentat bé. En una dieta saludable, la OMS recomana menjar entre un 15-20% de proteïnes i prou. Així que no cal incloure la carn a cada àpat.