Reservoir Jocs

Sempre és curiós veure com els altres parlen de la teva ciutat, com la valoren, en què s'hi fixen més i menys i, el més important, com la reprodueixen. En els jocs també tenim aproximacions com la que van fer els venecians Marco Maggi i Francesco Nepitello amb Barcelona: La Rosa de Foc l'any 2016. Inevitablement els autors també es fixen en les icones barcelonines i, de les més importants que tenim, trobem la Sagrada Família. Dos autors de jocs canadencs, l'Adrian Adamescu i el Daryl Andrews, han posat el focus en les rosasses de la Sagrada Família. Per recrear i simular la seva creació ens proposen un joc de draft (o tria) de daus de colors i construcció de patrons. Sagrada ha cridat l'atenció de molta gent, l'art de la portada no et deixa indiferent (jo sóc dels que pensa que amb Altiplano són dues de les portades que poden envellir pitjor en els pròxims anys), i ha tingut nominacions a diferents premis interessants. És un bon joc, i hi ha dos elements que fan molt factible que Devir el pugui publicar al

Els que vivim pendents de les novetats en el món dels jocs de taula sempre desitgem trobar una de molt interessant... ja sigui per tenir unes mecàniques noves, o un tema poc convencional i ben filat amb les mecàniques, o perquè saps que agradarà a un bon espectre del públic. Si a sobre hem de ressenyar a un mitjà com la ràdio o la premsa escrita, volem aportar quelcom original i de vegades recorrem als jocs d'importació com a recurs fàcil per veure coses que encara no han sortit massivament al nostre territori. Avui, amb el joc Herbaceous hem tirat d'aquest recurs (guiats també per la bona nota a la comunitat de la BoardGameGeek -un 7.2- i per veure'l ressenyat amb bones crítiques a algun canal de youtubers espanyols). Doncs bé... preu per preu i valorant el que aporta lúdicament aquest Herbaceous us he de dir que, amb una experiència de més de 10 anys ficats de cap i peus en el panorama, ho deixaríem estar. És un joc bufó i simpàtic, però costa 25€ o més en ser d'importació, el tindreu en anglès i escala de

No he pogut estar-me de definir aquesta joia del matrimoni Brand anomenada La Torre Embruixada com a "Mi Primer Sombras Sobre Londres". I és que pels que coneixeu l'obra mestra dels jocs de taula per a adults Sombras Sobre Londres (Gabriele Mari i Gianluca Santopietro), veureu que podreu jugar amb els vostres fills a un joc infantil que hi tindrà moltes analogies i salvarà molt bé certs aspectes que no poden pertànyer, per lògica, a un joc infantil... el primer de tots: el tema. Comencem per les semblances. A ambdós jocs hi ha faccions oposades, asimetries, informació oculta que afavoreix el bluffing ("faroleig") per part dels malvats i una persecució. Ara bé, la persecució al joc adult és crua i directa (els policies han de trobar al jugador que fa de Jack) i al joc infantil és indirecta (els bons i el dolent han de trobar unes claus). Per acabar, tampoc he pogut evitar relacionar el tema de La Torre Embruixada amb el de la pel·lícula de Jim Henson de 1986 Laberint. El bruixot Niudecorb ara és David Bowie

Arkham Noir és un dels exponents d'aquests nous jocs per jugar en solitari. Una aposta valenta de l'editorial cordovesa Ludonova, que ha aprofitat l'alliberament dels drets de les obres de l'escriptor H.P. Lovecraft per treure un joc basat en el seu potent imaginari. Però el que realment més m'impacta d'Arkham Noir és la persona que hi ha darrere de tot plegat: Yves Tourigny. Un autor de jocs canadenc poc conegut però molt original en tots els seus dissenys: Expedition: Northwest Passage (joc aparegut el 2010 d'exploració i col·locació de rajoletes amb un tema fascinant per casar-ho amb aquesta mecànica), Blueprints (joc de daus sortit l'any 2013 on se'ns proposa construir gratacels amb daus de diferents colors que representen diferents materials) i Cosmogenesis (sortit el mateix any que Arkham Noir i per la mateixa editorial estatal, potser és el joc amb el tema més ambiciós que mai he vist: crear-nos un sistema solar). Però si Tourigny ja m'atrapa com a autor de jocs, l'enamorament és total en saber que és

(provisional)

Vam prometre que portaríem a la secció jocs per jugar en solitari i que, de tant en tant, canviaríem de formats per anar més enllà del joc de taula pur... avui, hem fet totes dues coses: parlem d'un llibre que no es llegeix i sí que es juga. La moda dels room escape games està fent que els trencaclosques i els problemes de lògica envaeixin altres propostes d'oci com els jocs de taula (ja vam parlar d'Unlock i d'EXIT a les seccions 140 i 145 respectivament) i els llibres. Avui portem a la ràdio Journal29 de Dimitris Chassapakis, un llibre ple d'enigmes a resoldre utilitzant només el cap, un smartphone i un llapis.

Existeixen els jocs bonics estèticament i mecànicament parlant? La resposta és sí, i el millor exemple: Favelas. També hi ha jocs que s'escapen, sense explicació, del focus i les mirades dels aficionats i editors a la fira d'Essen. I Favelas també és l'exemple d'aquest cas. Té una producció espectacular, unes regles molt senzilles i una duració molt continguda que el converteixen en un joc ideal per poder jugar-se amb tothom. Destaquem el tema, tractat amablement i en positiu, i els components coloristes que atrauran les mirades cap a la vostra taula de joc.

Ens encanten les obres que formen part d'un tot. És per això que vam parlar de Cottage Garden a la secció 133 i ara, passades 24 seccions més, us parlem d'Indian Summer: la segona part de la trilogia dels puzles d'Uwe Rosenberg. Podem dir dues coses molt bones d'aquesta segona entrega: manté l'essència de joc calmat i plàcid, que ens resultava tan agradable i plaent, de Cottage Garden... però, alhora, afegeix alguns trets que alguns jugadors van trobar a faltar al primer títol com, per exemple, una interacció més alta entre jugadors i no haver d'estar canviant contínuament de taulers individuals. Ara bé, corroborant que és prou diferent de Cottage Garden i potser més elegant i polit en mecàniques, no podem afirmar que Indian Summer sigui millor joc. Potser la manca d'interacció (o quasi nul·la) del primer accentua la serenor que aquesta sèrie de jocs vol transmetre.

Segueix la moda de la sobreproducció dels jocs abstractes per tal d'intentar arribar a més gent. Santorini és un clar exponent d'això, quan va sortir l'any 2004 com a un "simple" joc amb peces de fusta només érem uns pocs els que ho teníem en compte... vuit anys després, amb una reedició espatarrant en crowdfunding el joc s'ha esgotat i tothom vol un Santorini a la seva ludoteca. Photosynthesis és el mateix cas que Santorini, però havent sortit directament sobreproduït a un mercat que agraeix i paga amb escreix aquesta estratègia de "vendre pels ulls". Si els jugadors estem disposats a desprendre'ns del tema i la cosmètica, com a jocs abstractes millors que Santorini i Photosynthesis trobem qualsevol joc del projecte GIPF... però està demostrat que l'experiència lúdica que busca el gran públic és multidimensional. Per una banda volem un joc que funcioni mecànicament parlant, per l'altra un producte atractiu i impressionant per mostrar en el nostre ritual social i si, a més a més, ens explica una història o e

Tornem aquest 2018 amb més i més jocs. Avui un d'aquells del pot petit i la bona confitura... s'acostuma a dir que els japonesos són els mestres en la creació de jocs amb pocs components, però sempre hi ha excepcions i a uns danesos els ha quedat un joc rodó amb només 20 cartes. Parlem de Telón de Acero, editat en castellà per Ludonova. Daniel Skjold Pedersen i Asger Harding Granerud van irrompre al panorama dels creadors de jocs de taula l'any 2016 amb 13 Días (en vam parlar a la secció 137), que volia ser un Twilight Struggle light inspirat temàticament en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils cubans. El joc va ser curiós, però personalment no m'acabava de convèncer... més tard van treure una reducció del 13 Días amb només cartes i que es jugava en tan sols 13 minuts... per això es deia 13 Minutos. I simultàniament a 13 Minutos, la gran sorpresa, aquest joc sí els ha quedat BÉ, i puc assegurar que l'edició en castellà de Telón de Acero té un art 100 vegades més treballat, atractiu i adient que l'e

Per acomiadar l'any 2017 no parlarem d'un joc... ho farem de tres! En realitat parlem d'un únic sistema que ha servit al seu autor per crear tres jocs. El sistema es diu FAST FORWARD i els jocs són: Fantasma, Fortaleza i Fuga. Lògicament estem parlant de tres jocs de l'autor dels cabells verds: Friedemann Friese. FAST FORWARD és un sistema original i vist per primer cop al joc Frutas Fabulosas (en vam parlar el 25 de juny de 2017 en aquest àudio). La idea principal es basa en aprofitar l'ordenació per defecte que una pila de cartes té en sortir d'una línia de producció per afegir-hi continguts acumulatius en forma de reglament, components del joc i altres sorpreses. L'avantatge que té aquest sistema d'addició de continguts respecte d'altre com el sistema Legacy, és que en els jocs FAST FORWARD pots fer un "reset" (reordenar les cartes com estaven en un inici per recompondre el joc original). Val la pena provar-ne algun d'aquests jocs, el que s'ajusti més als vostres gustos. Tenim la sort que el Friedemann F

La passada secció a la ràdio parlàvem d'un altre joc de Phil Walker-Harding, i avui ho tornem a fer perquè és un dels autors que més ens agrada darrerament. Els seus jocs reuneixen tres característiques molt desitjables de trobar en qualsevol joc: fàcils d'entendre, fàcils de posar-s'hi a jugar i amb una corba de tensió/interacció molt interessant per ser jocs familiars. El passat festival Dau Barcelona vaig poder observar algunes demostracions que es van realitzar per diferents editorials al recinte de Fabra i Coats, coneixent com conec el joc Imhotep vaig tenir curiositat per veure com ho encaixava una família en una primera explicació per part de l'equip de demostradors de Devir. Mare, pare i dues filles d'uns 15 i 12 anys aproximadament. Inicialment, durant l'explicació, tot eren assentiments i cares d'haver interioritzat les regles sense massa dificultat i en molt poc temps (primera fase superada!). Comencen a jugar, i s'estableixen un parell de grups que inicialment cooperen perquè les pedres que han

Una de les grans millores del festival Dau Barcelona d'enguany ha estat l'encert d'establir un espai de trobada interprofessional sota el nom de Dau PRO. Allà botiguers, distribuïdors, autors, editors, comercials, fabricants i periodistes especialitzats en el joc de taula ens hem pogut conèixer i reconèixer. Un dels continguts pràctics i de servei que més expectatives ha generat és la xerrada tècnica sobre la redacció de reglaments de jocs de taula. Es va acabar fent en castellà per tal que des de l'associació LUDO se li pugui donar recorregut a aquest compendi de consells i exemples per millorar els reglaments dels jocs de taula del futur. Tots coneixem la faceta d'autor de jocs del Toni Serradesanferm, i alguns que escolteu aquest podcast amb regularitat també sabeu que fa de consultor lúdic a Santa Clara BCS. La seva experiència com a autor i consultor és clau per aportar una mica més de llum a aquest procés de vegades tan feixuc pels autors de prototips però, a l'hora, tan determinant per poder fer auto

Maldito Games està on fire editant moltes llicències interessants i toquen molts pals: des de jocs molt accessibles i familiars a títols més durs per a aficionats molt exigents. Sent fidels a l'espectre més gran del nostre públic, avui us portem un joc fàcil d'explicar, fàcil de jugar i fàcil que provoqui l'enamorament a aquells que no han provat encara els jocs de taula moderns. Entre altres títols actuals (com Patchwork, Cottage Garden i Indian Summer -tots tres d'Uwe Rosenberg-) de fer un trencaclosques amb peces de cartó "tipus Tetris", potser aquest és el més autoexplicatiu de tots i potser és perquè l'autor és Phil Walker-Harding, especialista a refinar la usabilitat dels seus dissenys al màxim. Si el tret positiu d'Osopark és la usabilitat i accessibilitat del producte, el tret negatiu (i només és una valoració personal) és la tria temàtica del joc per part de l'editorial mare Lookout Spiele a Alemanya. Un joc tan abstracte mecànicament es podria haver resolt amb un tema que no impliqués la reclusió

Tenim sort de poder gaudir d'una nova edició del Festival Dau Barcelona, enguany la sisena, i que aquest compti amb continguts interessantíssims com sempre. Tot i no aparèixer oficialment al llistat d'entitats participants, puc dir amb orgull que RESERVOIR JOCS és l'únic mitjà que ha cobert totes i cadascuna de les edicions d'aquest prestigiós festival dedicat al joc: des de 2012 fins ara. El nostre compromís amb la cultura lúdica està al mateix ADN del festival i del seu comissari: l'Oriol Comas. Us facilito a continuació un petit directori per si voleu revisar els continguts enregistrats d'anys anteriors: Primera edició (any 2012): - RJ17: Conferència de Tom Werneck - RJ18: La blogosfera lúdica Segona edició (any 2013): - RJ24: "Joc i literatura" (conferència d'Oriol Comas) - RJ25: "Paraules en joc" (conferència de Màrius Serra) - RJ26: "Del llibre al tauler" (conferència de Chema Pamundi) - RJ28: "Llibres que juguen" (conferència d'Imma Marin) Tercera edició (any 2014): - RJ41: Cinc cèntims de Dau

Per sort pels aficionats, comencem a tenir editorials petites i no tan petites que publiquen en castellà gairebé qualsevol novetat interessant. Una de les no tan petites és SD Games, que esdevé el braç editorial de la distribuïdora SD Distribuciones. Tot i no ser una novetat, Between Two Cities és un joc impactant per la dinàmica tan diferent que proposa: jugar cooperant amb els jugadors del nostre costat dret i esquerre tot competint per obtenir la millor puntuació individualment. A més d'aquesta particularitat, portem a la ràdio Between Two Cities perquè César Sánchez (director editorial de SD Games) ens ha confirmat que hi haurà edició en castellà de la seva recent i esperada expansió Capitals, presentada a la darrera fira d'Essen.

Un dels típics jocs que gairebé tots haurem jugat en grup és aquell que s'iniciava quan el més trempat de la colla proposava: "Ei, juguem a les pel·lícules?". Nosaltres aleshores, amb un fals esme, dèiem: "Va vinga, sí!"... quan sabíem que seria una nova sessió soporífera amb imitacions dolentes de les fuetades de l'Indiana Jones, el volar amb el puny tancat del Superman i l'encreuament de cames de la Sharon Stone. Per acomiadar aquestes vetllades de merda han arribat Spoilers i Spoilers: The Beginning. El creador d'aquests dos jocs combinables però també jugables per separat, en Manu Palau, ha arreplegat informació tècnica i argumental d'un fotimer de pel·lícules... però no de les típiques pel·lícules que qualsevol amic cinèfil pot conèixer, aquestes pel·lícules són produccions de baix pressupost i atempten directament contra el bon gust del setè art i qualsevol fil argumental lògic (si ens 'spoilegen' aquestes pel·lícules, gairebé hem de donar les gràcies!). I aquí rau la diversió de tot plegat: tots estem

S'apropa el Dia dels Difunts, una data a tenir en compte també a l'hora de jugar. Perquè els jocs de taula són productes culturals com el cinema o el còmic... i, de la mateixa manera que podem trobar una sèrie perfecta per veure la nit de Tots Sants, també podem fer el mateix esforç en trobar el joc ideal per compartir amb amics i familiars una sessió lúdica però també terrorífica. I no ens cal anar gaire lluny. Els menys joves potser heu sentit parlar de l'Hospital del Tòrax de Terrassa, un lloc propici per les històries de por... per sort ja no existeix, però sí que va existir i va quedar abandonat molts anys. José Lomo, creador d'Espinas era un dels joves que en grup es colaven a l'abandonat sanatori. Avui, com a autor de jocs, comparteix i amplifica amb tots nosaltres aquelles visites en un joc narratiu i de memòria. Si voleu saber més sobre Espinas, podeu escoltar aquesta presentació + entrevista que vam enregistrar a la botiga egarenca Landròmina.

El gènere d'aventures sempre és atractiu... i el bon gust literari a la cinquena planta del 184 del carrer Rosselló també. Només has de deixar passar el temps i trobaràs que tots els factors s'alineen (autor, il·lustrador i editorial) per dur a terme una proposta lúdica com la que avui portem a la ràdio. L'Alberto Corral és autor de jocs i fanàtic del gènere d'aventures, ha consumit obres de Salgari, Rice Borroughs i per descomptat de Verne. Possiblement no hi ha millor persona per dur a terme una conversió de Miguel Strogoff del llibre al tauler. D'altra banda Pedro Soto, que va fer la seva incursió en la il·lustració de jocs de taula amb l'adaptació d'Águila Roja l'any 2010, no ha parat de crèixer artísticament i enguany és dels pinzells més valorats en el panorama estatal. A més, el seu estil de dibuix casa perfectament amb el que requereix visualment un joc d'aventures. De tot això sorgeix Miguel Strogoff, un joc de cursa on tots els jugadors competeixen contra els altres i, alhora, contra el mateix joc

Amb la paternitat, feia temps que no sortia a gravar presentacions ni a fer entrevistes amb autors, i és quelcom que realment m'agrada i intentaré seguir fent. ESPINAS (encara no té fitxa a la BoardGameGeek) és un joc molt original que se surt bastant de la meva zona de confort... és un joc narratiu i amb una temàtica de por i misteri. Però alhora és aquesta temàtica, molt localitzada a casa nostra (Terrassa), la que em va motivar a conèixer millor ESPINAS i al seu autor a la botiga egarenca Landròmina (quin millor escenari!). La presentació es va fer en castellà, la partida de demostració posterior també i l'entrevista final, tot i que el José es va oferir molt amablement a fer-la en català, també la vam fer en castellà per mantenir la coherència de tot l'arxiu d'àudio i també per intentar passar-ho al podcast amic VIS LUDICA... amb la sana intenció d'arribar a més gent. El joc ho mereix.