Reservoir Jocs

El món dels jocs de taula està arribant a un punt en el que es presenten cada any un volum de novetats exponencialment major al de l'any anterior. Davant aquesta voràgine de títols, el treball dels editors de raça és saber de tant en tant pitjar el fre i no emocionar-se ni deixar-se emportar per l'eufòria de treure únicament novetats. Existeix, en aquest sentit, una corresponsabilitat dels editors en cultivar el coneixement lúdic dels aficionats fent-nos més accessibles i visibles aquestes joies del passat. Torres és un joc de 1999, un clàssic, massa abstracte pels temps que corren però també massa "ben cuinat" pel que s'acostuma a "menjar" avui dia. Podem afirmar que ha envellit bé. Un d'aquells jocs que has de tenir sí o sí com a bàsic en una ludoteca... a partir d'aquí ja veuràs si n'afegeixes més o menys jocs d'apilament que aportin coses diferents a aquest Torres (que ja és difícil!). Agraïm també des d'aquí la inclusió del català com a una de les llengües d'una edició multi-idioma: català, italià, cas

Com a un d'#els99delCalamot i promotor de la iniciativa #LaPartidaMésImportant durant les nits anteriors al referèndum de l'1 d'octubre als col·legis electorals, i davant la violència perpetrada per part dels cossos policials de l'estat espanyol, com a senyal de protesta i condemna aquest serà l'únic text que acompanyarà l'àudio d'aquesta setmana. A tot això... #JaHemVotat

És una evidència que el sector dels jocs de taula s'està nodrint de l'experiència i les propostes d'altres sectors per tal d'implementar nous productes atractius a un espectre de públic cada dia més ampli i exigent. Veiem empremtes de la literatura en quant al reconeixement de l'autoria, del cinema pel que fa a la nova diversitat de trames narratives, del videojoc en la millora de l'experiència de l'usuari final, del còmic en l'augment de l'atractiu visual... També els jocs de taula es fixen en les tendències: van haver fornades de jocs de víkings, precedides de fornades de jocs de zombis i ara ha vingut l'última fornada: la dels jocs d'escapament (que és alhora una tendència però també un sector propi dins el món de l'oci -en constant expansió-). Personalment estic orgullós d'haver introduït a algun familiar el fenomen del room escape mitjançant algun títol d'aquestes noves variants de tauler. Els jocs que portem avui a la ràdio, la família de jocs sota l'epígraf EXIT, s'han fet merescudament amb el presti

Avui encetem la sisena temporada del DESCOBRINT JOCS (déu-n'hi-do, ja han passat sis anys!). I com sempre volem donar a conèixer els millors jocs de taula que podem trobar a les nostres botigues preferides. Per fer la tornada i la tria molt més fàcils, Bombyx/Asmodee han editat el que potser és el joc més bonic i al·legòric de tots els que hem portat als estudis de Ràdio Sant Andreu en aquests sis anys... parlem de Catch the Moon: la meravellosa creació de Fabien Riffaud i Juan Rodriguez amb un art il·lustrat equiparable en bellesa per part d'Emmanuel Malin. Sota una aparença delicada, poètica i gairebé naïf, aquest joc de destresa té més mala llet del que es pot pensar inicialment. Apilar les escales seguint les ordres del dau no és gens fàcil (per aquest motiu recomanem adaptar el joc per jugar-ho amb els petits de casa per gaudir-ho plenament). Si encara no teniu cap joc de destresa en les vostres ludoteques, aquest Catch the Moon promet convertir-se en un bàsic en aquesta classificació i en un dels jocs

Arribem al final de la temporada 2016-2017 del Descobrint Jocs amb el sarró ple de jocs... us hem pogut descobrir només "la punta del iceberg", i sabem que ens han quedat molts (MOLTS) jocs per poder parlar una bona estona a la secció. Això és una mostra inequívoca de la bona salut editorial. De tot el que hem jugat i analitzat aquest any, i destinat a un públic familiar o més novençà en el món dels jocs de taula, és just destacar el paper que pot jugar aquest nou experiment lúdic de Friedemann Friese anomenat Frutas Fabulosas. L'autor de la Baixa Saxònia té detractors i admiradors... jo em compto claríssimament entre els segons, i destacaria d'aquesta nova creació seva la (com diríem en castellà) "vuelta de tuerca" al concepte Legacy que fa possible que un joc senzill de reglament (tipus filler) acabi podent jugar-se en "mode campanya" en diferents sessions de joc i amb diferents grups de joc. Ja que és un sistema 100% rejugable i adaptable (permet guardar la progressió). Bon estiu... refresqueu el cos, pe

De sobte, un dia, t'assabentes que un joc anomenat Magic Maze està entre els tres candidats a guanyar els propers Spiel des Jahres... i també, de sobte, veus que el joc està publicat per una petita i nova editorial barcelonina anomenada 2 Tomatoes. El mínim que podem fer després d'aquests dos "inputs" és provar el joc. La proposta temàtica és original i graciosa... un mag, un elf, un guerrer i un nan entren a un centre comercial a robar les seves respectives armes. Tot alhora busquen el seu ítem i quan el tenen a les mans... cames ajudeu-me! Mecànicament tots els jugadors cooperarem contra un traçat laberíntic del centre comercial i un rellotge de sorra capriciós que gestionarem i optimitzarem perquè ens doni molt més dels tres minuts inicials per desenvolupar aquest fantàstic robatori. Gradualment, mitjançant un sistema d'escenaris, es van afegint regles i dificultat a mode de videojoc. És d'aquells jocs cooperatius que amb el grup ideal pot esdevenir un èxit brutal, però amb grups amb habilitats de coordi

La vida és una balança on hem d'intentar equilibrar seny i rauxa. També hem de saber trobar el punt òptim entre les coses que tenim i allò que realment necessitem. Bienvenido a la Mazmorra no és res més que aquestes dues reflexions anteriors fetes joc. Com en tots els jocs de taula japonesos comencem a veure patrons comuns: el més evident és el minimalisme de components, però també la simplicitat de mecàniques i un lleuger toc de joc psicològic (que també agrada molt als francesos -no és casualitat que l'edició europea vagi de la mà de Iello-). Aquest petit artefacte lúdic us permetrà passar una estona divertida enganyant o fent veure que enganyes... una mena de push your luck col·lectiu (i amb lleugeres asimetries) molt original que ha cridat l'atenció d'Antoine Bauza, que amb l'autor original de Bienvenido a la Mazmorra ja han fet Welcome Back to the Dungeon i Dungeon of Mandom VIII.

Escapar està de moda, primer vam jugar amb l'ordinador, amb exemples tan clars com Sagrario's Room. Més tard van ser diferents emprenedors, començant al Japó, els que llogant locals comercials els transformaven en experiències d'escapament en grup (els coneguts com a Escape Rooms o Room Escapes). Finalment la fal·lera s'ha traslladat als jocs de taula, i en pocs mesos hem vist diferents adaptacions... pot ser la més bàsica i menys recomanable va ser la de Misterio en la Mansión del Observatorio (que vam analitzar a la secció 124 del programa), pel mig hi ha una de la marca Diset amb diferents expansions ja a la venda i aquest Unlock! que he provat i us recomano molt fort (a la espera de saber com és el sistema EXIT que traurà Devir ja mateix!).

Sempre és un plaer poder portar a la secció jocs que funcionen molt bé amb nens i nenes i, si a més tenen el reglament en català, tenim un valor afegit al que ja ens està acostumant Devir. El repte d'aquesta i l'anterior secció era portar jocs reimplementats amb un xic més de dificultat que les versions originals. Doncs bé, si hi ha una franquícia que ha sabut explotar a la perfecció les diferents variants de més o menys dificultat entre els jocs de percepció visual, només podem parlar del fantasma més simpàtic dels jocs de taula: Fantasma Blitz. A Fantasma Blitz: Quin ensurt! tenim els mateixos colors i el mateix nombre d'elements a agafar del centre de la taula... però atenció, la perversió que Zeimet inclou en un joc que ja era pervers per a les neurones atrotinades dels adults (els nens tenen el cap més fresc que nosaltres per a aquestes coses, ja ho veureu!) és que l'element vermell té la capacitat de cobrir i amagar qualsevol altre dels elements. Sembla una nimietat, però (mai millor dit) dóna moltíss

Hem començat dient que a aquesta secció i a la següent us portarem dos jocs als que se'ls ha afegit més dificultat. Avui toca una reimplementació d'un joc de cartes cooperatiu que va estar entre els candidats a guanyar l'Spiel des Jahres 2015... aleshores es deia The Game, però la nova versió (encara més difícil) es diu The Game Extreme. Una recomanació: si heu de comprar un decidiu-vos definitivament per The Game Extreme, ja que el joc conté el reglament del joc base (per jugar a The Game) i el de la versió "extrema". Així doncs és gairebé com comprar dos jocs pel preu d'un. A l'àudio fem el comentari de que aquest joc és el meu particular "joc de llàgrimes" perquè no m'ho he passat mai... però, atenció, durant les passades vacances de Setmana Santa hem aconseguit la fita de passar-nos per primer cop The Game, no The Game Extreme, amb el gran Joseba Goikoetxea... serà qüestió de practicar més!

Un dels pocs kickstarters en els que em vaig ficar l'any passat va ser aquest, tot feia molt bona pinta: uns autors danesos que feien un joc amb motor de cartes que simulava ser un Twilight Struggle de 45 minuts i basat en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils de Cuba (que per poc va acabar en una guerra nuclear). Al poc de finançar-ho vaig rebre un correu dient que l'editorial amb la que 13 Days anava a sortir acabava de ser comprada per Ultra Pro (coneguda empresa en el món dels jocs per ser un dels grans fabricants de fundes de cartes). Al correu deien que els backers no ens amoïnéssim, que tot sortiria igual de bé i que a més ens regalarien les fundes per a les cartes del joc... i va ser així. Estava content, perquè tot i pagar prop de 45€ (joc + despeses d'enviament) havia aconseguit un joc singular que segurament molt poca gent tindria, i alhora explicava un context històric interessant. Dies després d'arribar el joc a casa, l'editorial cordovesa Ludonova anunciava que trauria el mateix joc, t

Helmut Ohley és un autor de jocs d'una tipologia molt concreta, amb Leonhard "Lonny" Orgler forma Double-O Games (per les inicials dels seus cognoms): un tàndem creatiu, influenciat per Francis Tresham, especialista en la creació de jocs 18XX (jocs exigents de temàtica ferroviària amb compra-venda d'accions i creació de rutes), però del 2013 en endavant ha combinat les creacions amb "Lonny" amb alguns jocs en solitari de tall més eurogame sense desenganxar-se de la temàtica relacionada amb els trens. Així trobem Russian Railroads el 2013, Trambahn el 2016 (un curiós encàrrec per part del MVG Museum de Múnic -el museu del transport de la ciutat babaresa- que ha sortit en castellà com a Tranvía gràcies a SD Games) i aquest Primera Clase el 2016. D'aquest Primera Clase, editat en castellà per Devir com Russian Railroads, crida l'atenció la modularitat del sistema de piles de cartes. Això ha permès a Ohley dissenyar petits "escenaris" amb micro-mecàniques pròpies que, sense ser un factor clau per disparar la rej

A la passada fira d'Essen van sortir jocs que van fer molt soroll i d'altres que no tant. Ens agrada fer de Bob Boilen al seu programa de la NPR All songs considered i donar una oportunitat, també i de tant en tant, a aquells jocs desconeguts a treure el cap a la secció. Avui es un d'aquest dies! (al cap i a la fi la secció es diu Descobrint jocs). Al All games considered d'aquesta setmana parlem de Microworld, un estrany joc italià amb un tema força peculiar. Es tracta d'una lluita ràpida entre dues faccions per obtenir el control d'unes zones... fins aquí tot bé, fins i tot podria semblar un wargame de cartaginesos contra romans, però no. El micro-món al que fa referència el joc és el nostre propi cos, les faccions seran els virus contra els anticossos i les zones a controlar esdevindran feixos cel·lulars. Una sorpresa que afegeix aquest petit joc de majories per a dos jugadors és la capacitat de poder preparar "escenarios" afegint i traient regles d'un troquel modular que ve amb el joc. Ha sortit per Cran

Sabeu què és un fals documental? Us sona La guerra dels mons d'Orson Welles? Doncs, si no ho sabeu, es tracta d'una tècnica narrativa i creativa per fer-nos creure que una cosa que no ha passat sí ha passat. Aquí parlem de jocs, però també de formes d'editar jocs. I fem referència a tot això perquè molt probablement tenim entre les nostres mans el primer "fals joc" de la història dels jocs de taula. Hit Z Road representa ser un joc creat per un nen anomenat Martin després d'haver sobreviscut a una massacre zombi a l'est dels Estats Units. Vivint una aventura inoblidable, el nen i la seva família creuen de punta a punta tot el país per arribar a la costa oest i viure una vida tranquil·la. Allà, en un context postapocalíptic però segur, ja no hi ha escola ni deures... per tant, durant el seu temps lliure en Martin es dedica a reciclar elements d'altres jocs per confeccionar un joc que explica la seva pròpia història de supervivència. Amb aquest interessant i innovador "vestit" trobem als prestatges de les nos

Un dels autors de jocs de taula moderns que més treballa amb el mètode creatiu d'auto-imposar-se el repte d'innovar a partir de mecàniques clàssiques és Bruno Cathala. Ja vam veure com a partir del Solitari de cartes (o el Patience, com li diuen els francesos) treia el joc SOS Titanic, o com a partir del popular Mancala africà creava un eurogame tan reconegut i premiat com el Five Tribes. Avui veurem quina adaptació a joc de taula actual ha imaginat Cathala a partir d'un dels jocs que més triomfa als bars de Catalunya: el Domino. A Kingdomino els jugadors hauran de construir un terreny al voltant del seu castell fent servir la limitació mecànica del Domino: les fitxes han de tocar-se per cantons del mateix valor (en aquest cas del mateix color de terreny: aigua amb aigua, bosc amb bosc...). Amb una planificació acurada, tenint en compte els multiplicadors i l'ordre de tria en el draft de peces de terreny, el jugador que faci més punts al final de la partida guanya. Ingredients senzills per a un joc que amb m

S'acostuma a dir que la realitat supera la ficció, i amb aquest joc de cartes farcides de preguntes i respostes sobre la vida real ho entendreu millor. Què és mentida i què és veritat quan ambdós fets són totalment esbojarrats i surrealistes? A True Stories, més que saber mentir, haurem de saber triar la mentida més "empassable" pels nostres companys de taula... sense pietat, ells faran el mateix al seu torn! Possiblement el títol True Stories us recordi a la saga de jocs Black Stories... la idea és similar, tot i que Black Stories és un joc de deducció i aquest nou True Stories és un joc basat en el bluffing (el fet d'enganyar). Recordar Black Stories, que està publicat per la mateixa editorial que True Stories, ens ha fet tirar la mirada enrere i recordar la nostra primera intervenció al magazín Via Directa el 29 d'octubre de 2012 (ha plogut!)... el joc amb el que posàvem la primera pedra del Descobrint Jocs a Ràdio Sant Andreu era, ni més ni menys, Black Stories. I 131 seccions després seguim jugant com e

En els darrers temps hi ha certa desconfiança en les campanyes de Kickstarter i Verkami relacionades amb la creació de jocs de taula... més d'una vegada hem cregut estar posant diners per ajudar a publicar un "pepino" i ens ha arribat a casa una "castanya". Els problemes principals són la manca de qualitat per falta de: testeig, desenvolupament, producció, edició o tot plegat al mateix temps. Poc podem esperar doncs d'un joc que es crea en una nit, que la campanya de crowdfunding es munta en poc menys de 24 hores i que només costa 5$... però el resultat, en canvi, ha estat bastant interessant. Steal This Game possiblement no passarà a la història com un bon joc, però sí serà recordat com un joc amb una causa molt noble i curiosa. Si la voleu descobrir escolteu aquest àudio.

Som molt fans de Reiner Knizia, mestre entre els mestres de la creació de jocs de taula, i de tant en tant ens agrada veure què continua fent dins la indústria. Les males llengües diuen que no para d'autocopiar-se a ell mateix, altres diuen que es dedica amb intensitat a vigilar els drets d'explotació de les seves creacions (per a que no facin còpies il·legals a Xina i per cobrar royalties de les versions en App dels seus jocs) i altres comenten que està molt més ficat en el desenvolupament de jocs per a nens amb marques com Haba, que fan tiratges molt més grans i així pot treure més rendibilitat a les seves idees. Sigui com sigui, Knizia no para de crear. Avui portem a la secció Mmm!, un joc de daus molt senzill que justament té com a mèrit l'extremada simplicitat de les seves regles i mecàniques. Es nota que el doctor va fer un gran estudi d'investigació sobre la funcionalitat i el desenvolupament dels jocs de daus a Dice Games Properly Explained, un llibre de 2010. Aquest darrer joc de daus el podem troba

Bon any 2017 a tothom! Tornem a la ràdio per parlar de jocs de taula i ho fem amb un dels jocs de la meva ludoteca que més taula ha estat veient durant aquestes passades vacances de Nadal. Dates de pau i harmonia... que hem substituït (només quan hem estat jugant) per caos i demència al més pur estil H. P. Lovecraft. Pandemic El Reino de Cthulhu és un joc que ha sabut barrejar els millors aspectes mecànics del clàssic modern Pandemic, tot concentrant-los i passant-los pel xino, amb una capa temàtica que li ve com un guant. En 40 minuts tens feta una partida que, amb recursos com la foscor del tauler i les cartes, les miniatures de plàstic i els diferents efectes dels deus primigenis, guarda tota l'essència del joc pare però és més efectiu narrativament... m'explico: a mi em costa més veure que uns cubs de plàstic són una malaltia que s'expandeix pel món, que no pas que tres cultistes estan pregant a la lògia secreta per tal d'invocar Ithaqua... mentre que un Soggoth s'apropa a la periodista per l'esquena i a

Àudios enregistrats durant el passat Festival Dau Barcelona. Agafeu-vos! Índex de continguts: - 00:00: Entrevista a Manu Palau de Brain Picnic (parlem d'Ikonikus, Mix It, Monster Mix, Spoilers i Candy Time). - 10:45: Entrevista a Jaime González, autor del joc futurista Sector 6. No us perdeu la seva campanya a Kickstarter amb Draco Ideas. - 16:20: Entrevista a Iolanda Zapata d'Old Teddy's (distribuïdora de Haba a Espanya). Parlem de la nova línia family games, especialment de Karuba i de Meduris. - 21:00: Des de l'Off, amb David Tercero (La Caverna Lúdica), parlem de The Lost Treasure de Pau Moré i de la novetat Unlock! (gran adaptació del fenomen Room Escape). - 30:52: Parlem amb Paula d'Escape Master, una unió de diferents Room Escape de Barcelona que al festival portaven unes màquines d'arcade molt peculiars. - 34:50: Conferència d'Andrea Ahlers (només introducció) sobre l'edició de jocs de taula des de Catan fins a Pandemic. - 54:00: Entrevista amb Sara Pardo i Jordi Garriga, equip sots-campió de Pandem